INSECTES
MAMIFERS
Un esquirol en un xop del Mas del Senyor. És un rosegador de costums arborícoles que es troba a Europa i al nord d'Àsia. És un animal omnívor de petites dimensions, d'uns 38-45 cm de longitud incloent-hi la cua. Els esquirols són uns autèntics acròbates. Per a un esquirol, les branques dels arbres són camins en l'aire. Les potes de l'esquirol són curtes però fortes. Amb les ungles corbes i punxegudes s'arrapa a l'escorça quan corre saltant d'un arbre a l'altre. La cua l'ajuda a mantenir l'equilibri quan camina per les branques. La bona vista li permet de calcular bé les distàncies quan salta. Acostumen a viure en boscos caducifolis o de coníferes.
AUS
Tórtola europea (Streptopelia turtur)
Es tracte d'una au migratòria transsahariana, que visita la Serra d'Irta a l'estiu, on s'aparelle per a criar. Ocell esvelt, lleugera i de port delicat.Té el dors i les espatlles ataronjades i clapejades de negre, un collaret de llistes negres i blanques, el cap i el coll de color gris blavós, i el pit rosat. El seu vol és ràpid, àgil i erràtic, amb forts batuts i canvis constants de direcció.Cada vegada se'n veuen menys.
Un visitant de la Serra d'Irta és el còlbit gris (Oenanthe oenanthe). Tots els anys, a la primavera i a l'estiu, el podem veure per la costa o per l'interior damunt d'alguna roca, El colbit gris és un ocell insectívor migratori que cria en camps oberts pedregosos a Europa i Àsia, així com en el nord d'Amèrica del Nord, des de Groenlàndia a Alaska, i el nord-oest d'Àfrica. Totes les poblacions passen l'hivern a l'Àfrica subsahariana.
Quan camines per la Serra d'Irta, pots trobar alguna perdiu (Alectoris rufa). És una au gal·liforme de mida mitjana i complexió robusta. Al cap presenta una franja ocular negra que baixa cap al pit, on es difumina. Aquesta característica la diferencia de les altres espècies que trobem a la conca del Mediterrani. És sedentària i habita terrenys mediterranis oberts amb camps, marges i matollars. És incapaç de fer recorreguts llargs volant. La posta, que té lloc a la primavera, sol ser d'entre 7 i 14 ous. Els pollets són nidífugs. S'alimente de plantes gramínies.
REPTILS
ANFIBIS
En dies de pluja, com aquests que estem passant, caminant per la Serra d'Irta prop de basses d'aigua, podem trobar algun amfibi com el de la foto. Estan uns pocs dies festejant, ponen els ous i després desapareixen.
Descripció: Gripau
xicotet (fins a 50 mm) i esvelt. Ulls grans amb pupil·la vertical.
Musell prominent. Pell del dors amb berrugues paleses de color verd o
vermellós i taquetes de to marró o verdós. Els mascles presenten durant
l'època de zel rugositats de color fosc en dits, braços i pit. Larva
fins a 60 mm. Espiracle en el costat esquerre. Cua amb un fi reticulat
característic. Hàbits predominantment nocturns. Activitat limitada a
l'estació reproductora, entre octubre i març. Existeix un període
variable de repòs estival. Es reprodueix en basses, tolles
temporals, cunetes entollades, sèquies i pous de barrancs. Amplexo
inguinal. La femella diposita diversos centenars d'ous que adhereix en
grup a la vegetació aquàtica.
Distribució: Europa
suroccidental. En la península Ibèrica falta en gran part del sector
nord-occidental. A la Comunitat Valenciana es troba bastant ben
distribuït, evitant les zones costaneres i les zones més àrides
d'Alacant. Falta també en algunes àrees del Valle d'Aiora, Els Serrans i
l'interior de Castelló.PEIXOS