La paraula herpets és un terme que es fa servir per a fer referència d'un grup d'animals entre els quals es troben dues classes taxonòmiques, els amfibis i els rèptils, de tal forma que contrari al que es podria pensar, la paraula no és una designació taxonòmica sinó una designació arbitrària per a dos grups que presenten grans diferències en la seua biologia, encara que també comparteixen diverses característiques en comú. Els rèptils i amfibis tenen un parentiu llunyà pel qual compten amb una sèrie de similituds. En els dos casos són animals ectodèrmics, per tant de sang freda. Són vertebrats i excepte els cocodrils i altres llangardaixos, la majoria dels amfibis i rèptils tenen un cor de tres cambres o cavitats. Malgrat totes aquestes coses en comú, sí que hi ha diferències de les quals parlarem ara.
AMFIBIS Els amfibis viuen indistintament en la terra com en l'aigua. Els animals d'aquest grup neixen en l'aigua i quan maduren desenvolupa cames i pulmons, que li fan possible sobreviure en la terra. Existeixen més sobre 5.500 espècies d'amfibis conegudes. Són vertebrats i el mateix que els rèptils, són ectodèrmics. Alguns amfibis bastant coneguts són els gripaus, granotes, salamandres, cecílies i tritons. Compten amb pulmons com en el cas dels rèptils, els amfibis tenen brànquies. Les extremitats frontals són curtes i llargues les posteriors, amb els seus dits palmats. En general, els ous dels amfibis estan protegits amb una coberta gelatinosa transparent, la qual té mucoproteïnes i mucopolisacaridosi. La coberta absorbeix aigua i gasos, sent depositats els ous en l'aigua o en llocs amb alta humitat. Quan els amfibis són petits, hi ha prou diferència si ho comparem a quan arriben a edat adulta. Els amfibis joves se'ls coneix com a larves i segons desenvolupen el seu estil de vida, dieta i forma de cos. A l'ora de defensar-se dels depredadors, el que fan és usar secrecions tòxiques mitjançant la pell o les mossegades. Manquen a més d'arpes i ungles.
REPTILS Els rèptils són uns animals que viuen de manera especial en la terra, excepte cocodrils, caimans o serps que sí que poden passar bastant temps en l'aigua, encara que no visca sota ella. Viuen en tots els continents excepte l'Antàrtida, vivint en diverses condicions ambientals. Els rèptils gategen i també s'arrosseguen, per la qual cosa tenen les extremitats curtes o més febles, podent no tenir extremitats. Els seus ous són durs, col·locant-se en alguns casos en la terra i en uns altres es mantenen en els seus cossos fins a la seua eclosió. Neixen en la terra i les seues cries són independents des del principi, semblant-se físicament als adults. Creix en grandària però no experimental metamorfosi cap. El seu defensa amb els depredadors és usant les arpes, assotant amb les cues i mossegant
Tornar enrere
AMFIBIS
Gripau comú (Bufo spinosus)
Un grup de gripaus comuns (Bufo spinosus), els gripaus es diferencien de les granotes per tindre les pupil·les allargades en comptes de rodones. Aquest és l'unic que les té horitzontals, la resta les tenen verticals. És una espècie d'amfibi anur de la família Bufonidae
molt habitual en tota classe d'hàbitats europeus, sobretot en aigües
estancades: basses de reg, safaretjos, etc., en ser més resistent a les
aigües insalubres que altres espècies d'amfibis durant la fase de
capgròs. Es distribueix per tota Europa, a més d'Àsia nord-occidental i
petites parts del nord-est africà. S'activa al capvespre i caça de nit
els invertebrats que s'alimenta principalment (insectes, aràcnids,
etc.). Es mou amb un pas lent i maldestre o a salts curts; té la pell de
color marró grisenc, coberta de protuberàncies semblants a berrugues.
En l'època de reproducció un gran nombre d'ells convergeix en certs
estanys de cria, on els mascles competeixen per apariar-se amb les
femelles. Els ous, en forma de cadenes gelatinoses, són dipositats en
l'aigua i d'ells fan eclosió els capgrossos. Els mascles ronden els 8 cm
de longitud i les femelles 13 cm. En la naturalesa, es creu que els
gripaus comuns tendeixen a viure uns deu a dotze anys.
Renoquet (Pelodytes Punctatus)
En dies de pluja, com aquests que estem passant, caminant per la Serra d'Irta
prop de basses d'aigua, podem trobar algun amfibi com el de la foto.
Estan uns pocs dies festejant, ponen els ous i després desapareixen.
Descripció: Gripau
xicotet (fins a 50 mm) i esvelt. Ulls grans amb pupil·la vertical.
Musell prominent. Pell del dors amb berrugues paleses de color verd o
vermellós i taquetes de to marró o verdós. Els mascles presenten durant
l'època de zel rugositats de color fosc en dits, braços i pit. Larva
fins a 60 mm. Espiracle en el costat esquerre. Cua amb un fi reticulat
característic. Hàbits predominantment nocturns. Activitat limitada a
l'estació reproductora, entre octubre i març. Existeix un període
variable de repòs estival. Es reprodueix en basses, tolles
temporals, cunetes entollades, sèquies i pous de barrancs. Amplexo
inguinal. La femella diposita diversos centenars d'ous que adhereix en
grup a la vegetació aquàtica.
Distribució: Europa
suroccidental. En la península Ibèrica falta en gran part del sector
nord-occidental. A la Comunitat Valenciana es troba bastant ben
distribuït, evitant les zones costaneres i les zones més àrides
d'Alacant. Falta també en algunes àrees del Valle d'Aiora, Els Serrans i
l'interior de Castelló.
En dies de pluja, com aquests que estem passant, caminant per la Serra d'Irta prop de basses d'aigua, podem trobar algun amfibi com el de la foto. Estan uns pocs dies festejant, ponen els ous i després desapareixen.
Descripció: Gripau
xicotet (fins a 50 mm) i esvelt. Ulls grans amb pupil·la vertical.
Musell prominent. Pell del dors amb berrugues paleses de color verd o
vermellós i taquetes de to marró o verdós. Els mascles presenten durant
l'època de zel rugositats de color fosc en dits, braços i pit. Larva
fins a 60 mm. Espiracle en el costat esquerre. Cua amb un fi reticulat
característic. Hàbits predominantment nocturns. Activitat limitada a
l'estació reproductora, entre octubre i març. Existeix un període
variable de repòs estival. Es reprodueix en basses, tolles
temporals, cunetes entollades, sèquies i pous de barrancs. Amplexo
inguinal. La femella diposita diversos centenars d'ous que adhereix en
grup a la vegetació aquàtica.
Distribució: Europa
suroccidental. En la península Ibèrica falta en gran part del sector
nord-occidental. A la Comunitat Valenciana es troba bastant ben
distribuït, evitant les zones costaneres i les zones més àrides
d'Alacant. Falta també en algunes àrees del Valle d'Aiora, Els Serrans i
l'interior de Castelló.REPTILS
Tornar enrere
Aquest rèptil és una Lluenta , és pareguda a una sargantana, està coberta d'escames lluents, les potes les té menudes i quasi no les utilitza. Cap petit, triangular, eixamplada i amb musell arrodonit. És difícil de veure-la, ja que està quasi sempre amagada; i surt a penes a primera hora del matí o a última de la vesprada. Es troba a la regió bioclimàtica mediterrània i en les zones més fresques, sud-oest de Galícia, sud de Cantàbria i nord de Burgos. Espècie amb dimorfisme sexual, les femelles són de major grandària, la coloració pot ser de marró-groguenc a olivant, amb el ventre de coloració blanquinosa o groguenca. Necessita una sèrie de requeriments bàsics, sòls (preferentment arenós o terrós), abundants refugis (pedres, arrels i fullaraca) i orientació (solanes tèrmiques).