L'ecosistema és un sistema biològic constituït per una comunitat
d'organismes vius (biocenosis) i el medi físic on es relacionen
(biòtop).Es tracta d'una unitat composta d'organismes interdependents
que comparteixen el mateix hàbitat.
Un bioma (del grec «bios», vida), també anomenat paisatge bioclimàtic o àrea biòtica és una determinada part del planeta que comparteix el clima, flora i fauna. Un bioma és el conjunt d'ecosistemes característics d'una zona biogeogràfica que està definit a partir de la seua vegetació i de les espècies animals que predominen. És l'expressió de les condicions ecològiques del lloc en el pla regional o continental: el clima i el sòl determinen les condicions ecològiques a les quals responen les comunitats de plantes i animals del bioma en qüestió.
En funció de la latitud, la temperatura, les precipitacions i l'altitud, en definitiva, i de les característiques bàsiques del clima, es pot dividir la terra en zones de característiques semblants; en cadascuna d'aqueixes zones es desenvolupa una vegetació (fitocenosis) i una fauna (zoocenosis) que quan estan relacionades, defineixen un bioma, que comprén les nocions de comunitat i la interacció entre sòl, plantes i animals.
Hi ha diferents sistemes per a la classificació de biomes, que en general solen dividir la terra en dos grans grups —biomes terrestres i biomes aquàtics-, amb un número no massa gran de biomes. A escala planetària, la selva tropical densa, la sabana, l'estepa, els boscos temperats i la tundra són els grans biomes que caracteritzen la *biósfera i que tenen un repartiment zonal, és a dir, que no superen certs valors latitudinals.
Un bioma (del grec «bios», vida), també anomenat paisatge bioclimàtic o àrea biòtica és una determinada part del planeta que comparteix el clima, flora i fauna. Un bioma és el conjunt d'ecosistemes característics d'una zona biogeogràfica que està definit a partir de la seua vegetació i de les espècies animals que predominen. És l'expressió de les condicions ecològiques del lloc en el pla regional o continental: el clima i el sòl determinen les condicions ecològiques a les quals responen les comunitats de plantes i animals del bioma en qüestió.
En funció de la latitud, la temperatura, les precipitacions i l'altitud, en definitiva, i de les característiques bàsiques del clima, es pot dividir la terra en zones de característiques semblants; en cadascuna d'aqueixes zones es desenvolupa una vegetació (fitocenosis) i una fauna (zoocenosis) que quan estan relacionades, defineixen un bioma, que comprén les nocions de comunitat i la interacció entre sòl, plantes i animals.
Hi ha diferents sistemes per a la classificació de biomes, que en general solen dividir la terra en dos grans grups —biomes terrestres i biomes aquàtics-, amb un número no massa gran de biomes. A escala planetària, la selva tropical densa, la sabana, l'estepa, els boscos temperats i la tundra són els grans biomes que caracteritzen la *biósfera i que tenen un repartiment zonal, és a dir, que no superen certs valors latitudinals.
Mapa de biomes terrestres classificats per vegetació:
La classificació més simple de biomes és:
- Biomes terrestres
- Biomes d'aigua dolça
- Biomes marins
Són aquells en els quals la flora i fauna es desenvolupen en el sòl o subsòl. Depenen de la humitat, temperatura, altitud i latitud, de tal manera que els ecosistemes biològicament més rics i diversos es troba a major humitat, major temperatura, menor altitud i menor latitud.
Els ecosistemes poden classificar-se segons el tipus de vegetació, trobant la biodiversitat més gran en els boscos, i aquesta va disminuint en els matolls, herbassars, fins a arribar al desert. Segons la densitat de la vegetació predominant, poden ser oberts o tancats. Entre els principals ecosistemes terrestres tenim:
Boscos
Els ecosistemes forestals o boscos conformen la massa més gran de biosfera terrestre. Poden ser:
Bosc de frondoses o boscos de fulla ampla: Formats majorment per angiospermes (arbres amb floració).
Selva: Ecosistemes amb la densitat més gran biològica, major precipitació i de vegetació perennifòlia. El clima determina diversos tipus: Segons la latitud i temperatura pot ser selva tropical o subtropical, segons l'estacionalitat i humitat és selva plujosa o monsònica i segons l'altitud és selva montana o basal. Són de gran complexitat, el dosser arbori i el sotabosc es consideren subecosistemes marcadament diferenciats. La selva més extensa i diversificada és la selva equatorial, que és de tipus tropical-plujosa-basal.
Bosc sec: Boscos tropicals i subtropicals amb una estació seca llarga i una plujosa breu, per la qual cosa abunda la vegetació xeròfila i caducifòlia.
Bosc temperat de frondoses: En zones menys humides es desenvolupa el bosc mediterrani i el bosc caducifoli; en regions més humides està el bosc laurifoli o selva temperada.
Bosc de coníferes o bosc de fulla acicular. Formats principalment per gimnospermes com les coníferes.
Taigà o bosc boreal: Boscos de major extensió però de menor biodiversitat. Té uns quatre mesos d'estació favorable. El sòl presenta líquens i molsa.
Bosc temperat de coníferes: Boscos de pi, cedre, avet i secoya, entre altres, que es troben entre els més alts del món.
Bosc subtropical de coníferes: Boscos *subhumids, principalment de pi.
Matolls
Els ecosistemes arbustius o matolls són aquells que tenen plantes de menor porte com els arbustos i mates. Poden ser:
Arbustal: Segons la regió i el tipus d'arbustos rep diverses denominacions com ara coscollar, matoll mediterrani, bruguerar, jaral i fynbos.
Xeròfil: El matoll xeròfil es compon principalment per arços com a cactus i bromèlia en regions semidesèrtiques.
Erm: Són matolls de muntanya, els arbustos de la qual solen dir-se frailejons. Són ecosistemes humits de gran altitud i latitud equatorial propis d'Amèrica, Àfrica i Nova Guinea.
Herbassars
Els ecosistemes herbacis o herbassars són aquells amb predomini d'herbes (gramínies) i solen estar en mitjans semiàrids amb clima estacional. Poden ser:
Prada: De clima temperat i verd la major part de l'any per predomini de l'estació humida. Són transformats amb facilitat en terrenys agrícoles.
Estepa: De clima temperat a fred i de color groguenc la major part de l'any per predomini del clima àrid continental.
Sabana: De clima tropical i subtropical, sol limitar amb la selva. La seua estacionalitat condueix als hàbits migratoris de la fauna. L'absència o presència irregular d'arbustos o arbres dóna lloc als ecosistemes de sabana herbàcia, sabana arbustiva i sabana boscosa o arbrada.
Prada alpina: També anomenada prada de muntanya, tundra alpina o herbassar de muntanya. Són ecosistemes de gran altitud. Als Andes (regió *puna) destaquen els pajonales. Es troba també als Alps, el Tibet i uns altres.
Tundra
La tundra està conformada per molses, líquens, herbes i xicotets arbustos, per la qual cosa en realitat és un ecosistema humit definit per l'absència d'arbres i que presenta el subsòl congelat. Es troben entre la taigà i les neus perpètues. La tundra àrtica té gran extensió, en l'antàrtica són àrees xicotetes i la tundra alpina es defineix millor com a prada de muntanya.
Desert
Desert pròpiament dit: Posseeixen flora i fauna molt escassa. Són típics dels climes subtropicals, encara que també poden trobar-se en zones tropicals, temperades, fredes i en muntanya.
Inlandsis: És la capa de gel o desert polar. L'ecosistema té més desenvolupament en les costes o vores del gel.
Tornar enrere